Per un Pla de l'Energia realment sostenible!
El Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir el dia 24 de maig de 2005, després de redactar el Pla de l'Energia 2006-2015 d'acord amb companyies elèctriques, petrolieres, nuclears... i davant la demanda social va decidir sotmetre'l a debat públic per les diferents instàncies empresarials, socials i institucionals. El període per formular suggeriments i alternatives finalitzarà el dia 31 de juliol de 2005.
Ajuda'ns a fer-lo canviar enviant aquestes al·legacions-suggeriments!!
Recordeu de posar la vostra adreça de correu electrònic si voleu que us mantinguem al cas de les darreres novetats respecte aquesta campanya!
Aquest e-mail serà enviat a la Bústia del Departament de Treball i Indústria
(ciutada.dti@gencat.net)
sobre el Pla de l'Energia 2006-2015
Pots descarregar el text de les al·legacions-suggeriments en
format PDF aquí
o en
format HTML aquí
.
El teu nom i cognoms*:
La teva localitat*:
Codi Postal*:
El teu DNI*:
La teva adreça de correu electrònic*:
Text de la carta (el pots variar si vols)
AL·LEGACIONS SUGGERIMENTS AL PLA DE L'ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 EXPOSICIO DE MOTIUS LA PROBLEMÀTICA ENERGÈTICA. Tant la U.E. (Unió Europea) com el propi Pla de l'Energia que es presenta a debat coincideixen a presentar un escenari futur caracteritzat per: " Una crisi causada per l'esgotament progressiu del recursos energètics fòssils que començaria pel seu encariment progressiu. (De fet, l'augment del preu del petroli durant el passat any 2004 mostra que aquesta tendència ja s'ha iniciat). " Les catastròfiques conseqüències que s'ocasionarien per causa de l'escalfament global del planeta (efecte hivernacle) si no s'acompleixen els objectius del protocol de Kyoto. A aquestes perspectives caldria afegir els següents perills, " La greu amenaça a la qualitat de vida de les persones derivada de la utilització de combustibles fòssils (contaminació), energia nuclear (perill d'accident nuclear). " L'important dany econòmic i mediambiental que es produeix com a conseqüència de la destrucció ecològica i paisatgística amb la construcció de grans infrastructures tant de generació (centrals nuclears o tèrmiques), de tractament (indústria petroquímica) o de transport (la MAT). EIXOS D'ACTUACIÓ Per poder fer front a aquests importants reptes que amenacen el nostre sistema de benestar i la nostra qualitat de vida, tant el pacte del Tinell com la legislació de la Unió Europea i, en molts paràgrafs, el propi Pla de l'Energia que ara s'ha presentat a debat estableixen els següents eixos d'actuació, " Abandonament, progressiu però decidit, dels combustibles fòssils com a font d'energia i la seva substitució per fonts renovables. " Acompliment rigorós dels compromisos de reducció de les emissions de CO2 expressats al protocol de Kyoto. " Reducció real del consum energètic (sense limitacions del benestar o del nivell de vida) mitjançant la millora de l'eficiència energètica i una adequada gestió de la demanda. " Distribució de la generació de forma que s'apropi com més millor al consumidor. Aquells governs que no aconsegueixin els objectius adequats en aquests eixos no poden garantir que en el futur puguem seguir gaudint d'un benestar i d'una qualitat de vida apropiats. Analitzem a continuació com el Pla de l'Energia planteja aquestes qüestions. VALORACIO DE LES PROPOSTES DEL PLA DE L'ENERGIA Substitució dels combustibles fòssils per fonts renovables. El nou Pla de l'Energia es mostra absolutament continuista i perpetua la dependència envers aquest tipus de combustibles. L'any 2015, si no es modifica aquest Pla, veurem com aquesta perillosa dependència augmenta ja que l'energia primària consumida provenint de combustibles fòssils (carbó, gas i petroli) haurà passat de 18316,1 ktep a 22524,4 en el millor dels casos (escenari IER) o 25583,1 en el pitjor (escenari Base). El que suposarà un augment de la dependència de l'exterior (importacions) d'un 22% com a mínim. En definitiva, aquest Pla de l'Energia perllongarà la situació d'extrema vulnerabilitat respecte a la crisi que ell mateix prediu quant a aquest tipus de fonts energètiques. L'altra nefasta dependència: la generació nuclear. Idèntica situació es produeix amb l'energia d'origen nuclear. Així, la participació en la generació d'energia primària consumida passarà de 6419,8 ktep el 2003 a 6369,2 ktep el 2015. És a dir, romandrà amb molt poca variació, sobretot si es té en compte que la perillositat associada a aquesta font d'energia augmentarà per l'envelliment de les instal·lacions. A més a més el fet que el Pla de l'Energia no variï la quantitat generada demostra que no hi ha cap mena de voluntat política de procedir al tancament de les nuclears, el que suposa una nova violació del pacte del Tinell. ¿Contribueix aquest Pla de l'Energia a acomplir els acords de Kyoto i evitar les catastròfiques conseqüències de l'efecte hivernacle? Definitivament no ja que les emissions de CO2 no tant sols no s'ajustaran al que exigeix l'acord de Kyoto sinó que augmentaran entre un 94 i un 102%. És a dir, definitivament, si el Govern tira endavant la tramitació d'aquest Pla incomplirem el tractat internacional de Kyoto, afegirem un sobrecost importantíssim al ja de per sí important cost energètic ja que haurem de comprar drets d'emissió de CO2 i contribuirem de forma notable als desastres que comportarà l'escalfament global. A més a més també aquí s'incompleix el pacte del Tinell i tota la legislació internacional. ¿Aconseguirem implementar una millora suficient en eficiència energètica i racionalitzarem el consum d'energia? Tant el propi Pla de l'Energia en les seves consideracions preliminars (veure capítol "motivació", pp. 169-170), com la legislació de la UE o els pactes del Tinell, coincideixen en assignar la màxima prioritat a la reducció del consum total d'energia. Si no reduïm el consum serà impossible acomplir amb el protocol de Kyoto i trencar amb la dependència dels combustibles fòssils i de l'energia nuclear. La UE reconeix que l'estalvi energètic és imprescindible per acomplir Kyoto i per convertir la Unió Europea en l'"espai econòmic més competitiu i dinàmic del món d'aquí al 2010" (Estratègia de Lisboa). La directiva actualment en estudi sobre l'eficiència de l'ús final de l'energia afirma "el consum total d'energia de la UE podria reduir-se -sense limitació del benestar o del nivell de vida- un 20% segons dades de la Comissió i fins i tot un 30% segons els experts... Així, doncs, es precís passar a l'ofensiva en matèria d'eficiència energètica". El Govern Català, amb aquesta proposta, no tant sols no ha passat a l'ofensiva sinó que fuig en clamorosa retirada. Mentre la UE exigeix una reducció del consum d'energia d'un 11,5% fins el 2015; si s'aplica el Pla de l'Energia, veurem com el consum d'energia primària, no tant sols no es redueix, sinó que augmenta entre un 20,6 i un 29,7%. És a dir, aquest Pla ens allunyarà de forma irreversible de la competitivitat econòmica i del nivell de vida que coneixem. Si analitzem el consum final d'energia veiem que l'increment entre un 18,6 i un 31,9% ens porta a una idèntica conclusió. Cal condemnar, per altra part, l'actitud del Govern que, també en aquesta qüestió, vol enganyar els ciutadans i ciutadanes valorant els resultats d'eficiència energètica del seu Pla en termes d'intensitat energètica, que és una mesura que incorpora el PIB (és la ràtio entre consum final d'energia i PIB), quan la Directiva Europea sobre eficiència energètica i que fixa els objectius abans esmentats diu taxativament que "l'estalvi d'energia és independent del creixement de l'economia nacional" i al seu annex I, encara amb més claredat, esmenta que el mètode de càlcul serà independent del PIB. De fet molts estats europeus han demostrat ja que la reducció de consum energètic pot anar relacionada amb increment del PIB. Resulta també inexplicable la nul·la incidència del Pla de l'Energia en la qüestió de la mobilitat i el transport de mercaderies quan aquest sector és responsable del 38% del consum energètic. En lloc d'acceptar la realitat actual com a inevitable creiem que és imprescindible incidir en la societat per aconseguir un canvi cultural que, juntament a una optimització del transport públic i la internalització dels costos reals, aconsegueixi una reducció efectiva del consum. ¿Inicia, el Pla de l'Energia, la transició de l'actual model de generació energètica cap a la descentralització o generació distribuïda, tal com va acordar el tripartir als pactes del Tinell? Rotundament no. La pervivència de les nuclears, de les centrals tèrmiques de Cercs i de Foix, la decidida aposta per la construcció d'entre 3 i 6 noves centrals de cicle combinat, l'allau de noves línies d'alta i molta alta tensió (MAT) i el fet que la font renovable que més es potencia sigui la generació eòlica procedent de grans parcs d'aerogeneradors mostra de forma clara i indubtable que el Govern vol perpetuar el model de generació centralitzada en contra dels interessos reals del País i a conveniència del lobby elèctric. El Govern o, com a mínim, el departament de Treball i Indústria, no sembla tenir cap interès en la generació a petita escala ja que mentre l'eòlica suposarà al 2015 el 25,2% de la generació renovable, la solar, tant tèrmica com fotovoltàica, només suposarà el 2,7%. Així veiem que aquest Pla allunya el perill que per les elèctriques suposaria que es promogués la generació a petita escala i que molts consumidors esdevinguessin alhora generadors ja que tota aquesta energia generada escaparia dels seu control i no els suposaria cap guany. ¿És adequat el desenvolupament de les energies renovables que es planteja? En absolut, ja que, malgrat l'espectacular avanç de l'eòlica, passaran en el millor dels casos, d'un 3,2 % de la generació d'energia primària consumida a un 6,5% l'any 2010 i un 7,9% el 2015, (el que suposaria un clar incompliment de les directrius de la UE i del pacte del Tinell que estipulen un 12% per l'any 2010). A més a més, el llibre verd de la unió europea preveu que per al 2020 el 20% del combustible d'automoció ha d'ésser amb hidrogen ó altres combustibles alternatius i a l'actual Pla de l'Energia ni se'n parla. L'única energia alternativa que es potencia al Pla és la eòlica, i es fa de manera centralitzada, quan per evitar grans autopistes elèctriques s'ha de tendir cap a la generació distribuïda. Incloure la incineració de RSU com a energia alternativa renovable, és un insult a la intel·ligència i a més un nou incompliment dels acords del Tinell. En el Pla es diu que l'energia solar fotovoltaica i tèrmica no estan prou madures per entrar al mercat, cosa que és totalment falsa. Resulta paradoxal el tractament marginal que es dóna a l'energia solar quan estem en una zona geogràfica amb molta més insolació que altres països que la potencien molt més. En cap moment el Pla parla de l'hidrogen, quan ja hi ha comunitats que han el·laborat plans explícitament per a la implantació d'aquest sistema energètic, com és el cas de l' Aragó. En el pla es diu textualment que les energies convencionals externalitzen costos ambientals i socials cosa que provoca una competència desigual amb les alternatives, per altra banda tampoc es fa res per a canviar la situació. Demanem que les energies més contaminants internalitzin costos. La participació de la solar fotovoltàica en el pastís de les renovables és d'un 0'3 %, realment vergonyós!. ¿És acceptable la planificació d'infrastructures elèctriques que proposa el Pla de l'Energia de Catalunya? No ho és, ja que el Pla de l'Energia que debatem s'ha fet a la inversa del que seria un procediment racional: no partim de les necessitats reals que ens permetran assegurar un model econòmic i un benestar o qualitat de vida en el futur sinó que en funció de les fonts d'energia que més beneficien el lobby energètic es plantegen les infrastructures que seran necessàries (entre 3 i 6 centrals tèrmiques de cicle combinat que funcionen amb gas), les que cal mantenir en funcionament (Cercs, Foix i les nuclears) i, evidentment les infrastructures de transport ja siguin d'electricitat a alta tensió o de gas. En un segon pas, segons aquestes necessitats del lobby energètic, s'ajusta un creixement del consum que les faci necessàries i els buits de generació s'omplen amb generació eòlica a gran escala (la qual en definitiva suposa la continuïtat de la generació centralitzada). En definitiva, cal rebutjar les infrastructures plantejades ja que responen a un model basat en un creixement del consum absolutament inacceptable i en la generació centralitzada. I cal exigir el tancament de les nuclears en un termini relativament breu, abans que l'envelliment d'aquestes instal·lacions suposi un increment del risc real d'accident nuclear i encareixi la seva explotació. Són especialment preocupants els projectes de línies d'interconnexió internacionals ja que malgrat el que esmenta el Pla Energètic no responen a cap necessitat real del sistema elèctric de l'estat espanyol ja que aquest ha estat excedentari durant l'any 2004 i no s'han utilitzat les interconnexions ja existents. Per altra part els fets demostren que un elevat nivell d'interconnexió no és tampoc una garantia de seguretat ja que països molt interconnectats com Itàlia (importa més del 16% de l'energia elèctrica) han patit interrupcions de subministrament de gran magnitud. Tampoc és cert que aquestes línies tinguin cap utilitat per la cobertura de demandes extremes ja que per exemple per cobrir la demanda punta de l'any 2004 (2 de març) no es va recórrer ni a un sol Kw procedent de les interconnexions (és a dir, les quatre línies internacionals ja existents no varen servir per res). El mateix president de Red Eléctrica de España (és l'empresa que s'ocupa de la xarxa de transport elèctric) reconeix que les interconnexions no poden servir per cobrir demandes extremes ja que les condicions climatològiques que les ocasionen afecten també al país veí el qual precisarà de tota l'energia elèctrica disponible. Diuen des de la Unió Europea que garantiran major competitivitat i un abaratiment dels preus quan en realitat a l'Estat Espanyol l'empresa Red Eléctrica s'ha convertit en els darrers anys en un autèntic monopoli (amb més del 90% de les línies de transport sota el seu control) i quan sabem que països molt interconnectats com Portugal o Itàlia paguen les tarifes més cares de la UE. A més a més d'innecessàries, s'afegeixen a la proliferació inaudita de les infrastructures de generació i de transport interior, de forma que suposen un supercreixement exponencial injustificat, amb totes les greus afectacions que comporten (salut pública, ecològiques, econòmiques i paisatgístiques). El que sí suposaran aquestes línies internacionals és per una banda la potenciació de la generació nuclear francesa i per altra l'ajornament indefinit en el canvi de model energètic que necessitem per garantir la nostra qualitat de vida en el futur. A partir de l'exposició de motius precedent demanem al Govern de la Generalitat que, 1. No s'aprovi de cap de les maneres l'actual esborrany de Pla Energètic ja que compromet seriosament les possibilitats futures de gaudir del benestar i qualitat de vida que les ciutadanes i ciutadans de Catalunya volem. 2. Es confeccioni un nou Pla de l'Energia que es fonamenti en plantejaments tècnics de reconeguda imparcialitat i solvència i es basi en les necessitats reals de les persones i de l'economia de Catalunya. 3. Respecti els mínims acordats en el Pacte del Tinell sobre el que es fonamenta la legitimitat de l'actual Govern de Catalunya. 4. S'obtinguin les competències necessàries per impulsar des de Catalunya i per a Catalunya tots els aspectes relacionats amb el Pla de l'Energia que es proposa i s'incideixi en la redacció del "Libro Blanco" (és el Pla de l'Energia a nivell de tot l'Estat Espanyol) per tal que no hi hagi cap mena de divergència que pugui dificultar l'aplicació del Pla de l'Energia Català. 5. Destini tota la voluntat i tots els recursos necessaris, inclosos els econòmics, per a la consecució dels següents objectius: Objectius en l'àmbit de l'eficiència energètica 1. Assumpció dels objectius d'eficiència energètica en termes de reducció real del consum energètic (tal com exigeix la normativa comunitària) que permeti assolir una reducció real de com a mínim l'11,5 % de la quantitat total d'energia consumida respecte als nivells de consum actual, seguint la forma de fixar els objectius i els mètodes de càlcul esmentats a la Directiva Comunitària (actualment en estudi) basada en l'informe Rothe. En aquest sentit no serien vàlides les previsions del PEC (Pla de l'Energia de Catalunya) ja que s'utilitza d'una manera fraudulenta la mesura d'intensitat energètica i no de consum final. Per altra banda la comparació no pot fer-se (de manera tendenciosa) entre els dos escenaris plantejats sinó respecte al nivell real de consum actual. Aquesta reducció del consum, tal com esmenta la normativa comunitària, no aniria en detriment del benestar o del nivell de vida, sinó que situaria Catalunya com un dels països més competitius i dinàmics d'aquí a l'any 2010. La consecució d'aquest objectiu d'eficiència esdevé clau per permetre fer front de forma efectiva a l'escalfament global del planeta i a la crisis dels combustibles fòssils gràcies al major pes de les fonts renovables en la generació energètica. Per altra part no serien necessàries les infrastructures de generació i transport (de molt elevats impactes) que es plantegen al PEC i es podria implementar un calendari de tancament de les nuclears molt més accelerat i realista. Per tant l'eficiència energètica i reducció del consum (el que implica una gestió centrada en la demanda) ha de ser el pal de paller que articuli no tant sols el Pla de l'Energia sinó també el model socio-econòmic que realment necessita Catalunya i ha de constituir en si mateix un objectiu irrenunciable i un compromís innegociable a la baixa. 2. Internalització dels costos reals energètics a cada font d'energia com a principal mesura per facilitar tant la consecució de l'objectiu d'eficiència energètica com de substitució dels combustibles fòssils per fonts renovables. 3. Determinació d'una política integral que inclogui mesures legislatives per assolir els objectius de reducció del consum abans esmentats. 4. Incidir plenament en els sectors que més consum requereixen: Transport, Industrial i Domèstic amb la finalitat d'obtenir canvis substancials en els hàbits i comportaments. Especialment cal actuar de forma decidida en els aspectes relatius a la mobilitat de les persones i del transport de mercaderies aconseguint els canvis socials necessaris (cap als mitjans de transport públic i ferrocarril) per assolir una reducció dràstica del consum energètic. Paral·lelament caldrà optimitzar les prestacions dels serveis públics de transport de persones i de mercaderies. És també absolutament imprescindible que s'internalitzin els costos reals del sector del transport. Objectius en l'àmbit de l'acompliment del protocol de Kyoto 5. Acompliment estricte de l'acord de Kyoto (increment de com a màxim un 15% sobre les emissions de 1990). Per evitar una contribució de Catalunya als desastres derivats de l'efecte hivernacle i les greus conseqüències econòmiques que de l'incompliment se'n derivarien (tant pel cost de les conseqüències en sí com per l'increment que en el preu de l'energia suposaria la repercussió de la despesa de compra de drets d'emissió). La consecució d'aquest objectiu va directament lligat als que es plantegen en l'àmbit de les energies renovables. Objectius en l'àmbit de les energies renovables i de la generació distribuïda a petita escala. 6. Assolir una participació en la generació energètica de les fonts renovables que permeti el tancament de les nuclears a curt termini i a mig o llarg termini ens rescati completament de la dependència envers els combustibles fòssils. (suposaria anar molt més enllà del 12% de participació en la generació d'energia al 2010 que marquen els acords del Tinell i la legislació internacional) 7. Potenciar l'energia solar tèrmica en tots els edificis que requereixin de l'ús d'aigua calenta, inclòs l'ús industrial. 8. Instal·lació de plaques fotovoltaiques en tots els edificis en que tècnicament sigui viable, i fomentar les cooperatives de productors. 9. Dedicar un apartat especial de l'hidrogen dintre de les renovables. 10. Fer un projecte pilot amb l'hidrogen, que podria ser convertir l'autopista AP-7 en la primera autopista d'hidrogen del país. 11. Tot i que al pla se'n parla no es fa cap projecte pilot per a l'aprofitament de l'energia maremotriu. 12. Fomentar l'energia eòlica a través de petites cooperatives, mai de forma centralitzada a través de grans empreses. 13. Apostar de forma decidida per les energies renovables especialment solar i eòlica integrades dins un sistema econòmic - productiu basat en l'hidrogen. 14. Exclusió dels Residus com a font d'energia renovable. Objectius en l'àmbit de les infrastructures elèctriques 15. Establiment d'un calendari de tancament de les centrals nuclears que no vagi més enllà de l'any 2015. 16. Confecció d'una planificació de construcció d'infrastructures elèctriques segons els següents paràmetres: " Partir d'una previsió de la demanda basada en una reducció real del consum de com a mínim l'11,5% al 2015. " Establir un programa d'inversions en infrastructures de generació segons les següents prioritats: i. potenciació de la creació de generació a petita escala basada en fonts renovables i que tendeixi a que cada consumidor sigui alhora un generador. ii. Implantació d'instal·lacions de generació a gran escala basada en fonts renovables per assegurar la cobertura de la demanda que no sigui possible fer amb la generació a petita escala. iii. De forma temporal, permetre únicament les instal·lacions que funcionin amb combustibles fòssils (gas) que siguin absolutament necessàries per garantir el subministrament en tant les renovables no assoleixen el 100% de la generació. 17. Aturar immediatament i desistir de qualsevol projecte d'interconnexió, (Sentmenat-Bescanó-Baixàs, reforçament de la existent Vic-Baixàs i Montsó-Salas) així com de les substacions que comporten. Objectius en l'àmbit de la Recerca i Desenvolupament 18. Fixar com a línies de recerca els següents eixos: " Energies renovables a petita escala que permetin una autèntica distribució de la generació. " L'Hidrogen com font energètica que permetria l'emmagatzematge i ens possibilitaria abandonar l'actual duplicació d'infrastructures de transport elèctric i abordar un model de mobilitat i transport molt més sostenible. " Sistemes que millorin l'eficiència energètica tant a nivell de generació com de transport o consum domèstic i industrial. Juny de 2005.
Powered by thesitewizard.com
* Camps necessaris. Si no els vols posar omple els camps amb asteriscos.
