28/02/01
tornar a l'índex |
La
Coordinadora Salvem el Garraf guanya els dos primers contenciosos judicials
contra les activitats i ampliacions de l’abocador del Garraf
Dijous 15 de febrer de 2001, la secció tercera
de la sala del contenciós-administratiu del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya va fer públiques les sentències
dictades en dos dels tres contenciosos-administratius que les entitats
de la Coordinadora Salvem el Garraf havien plantejat el 1996 i 1997 contra
les activitats, ampliacions i pròrrogues de l’abocador. Els dos
contenciosos en els que ja hi ha sentència fan referència
a l’ampliació de perímetre aprovada el 1995, i a la negativa
de l’alcalde de Gavà, Dídac Pestaña, a clausurar l’abocador
del Garraf tot i que no tenia llicència municipal d’activitats.
En el primer cas, la primera sentència (dictada
el 7 de desembre de 2000) estima el recurs interposat per les entitats
de la Coordinadora contra el canvi de perímetre aprovat, com si
fos una simple «correcció d’errades», pel Conseller
d’Urbanisme el 7 de juny de 1995 i la Comissió d’Urbanisme de Barcelona
el 22 de novembre de 1995. La sentència anul·la aquesta ampliació,
amb l’argument principal que no es tractà d’una simple correcció
d’errades sinó d’una veritable ampliació i que es va fer
sense l’obligatòria modificació prèvia del Pla General
Metropolità. La segona sentència (dictada el 29 de desembre
de 2000) estima el recurs interposat per les entitats de la Coordinadora
contra la decisió de l’alcalde de Gavà, Dídac Pestaña,
de no ordenar el tancament de l’abocador, i ordena a l’Ajuntament de Gavà
de clausurar de forma immediata l’activitat de l’abocador dins del seu
terme municipal. La Coordinadora interpreta la sentència en el sentit
que cal acabar no sols amb els abocaments, sinó amb totes les activitats
relacionades amb la gestió dels residus (pas de camions, edificis
auxiliars, activitats de suport, dics de contenció de residus situats
al terme municipal de Gavà) que es desenvolupen en el terme municipal
de Gavà i que manquen de la preceptiva llicència municipal
d’activitats.
En una assemblea plenària celebrada ahir a Gavà,
la Coordinadora Salvem el Garraf va decidir valorar molt positivament les
resolucions judicials, malgrat el llarg retard que han tingut, cosa que
ha incrementat el dany ecològic de l’abocador del Garraf, i instar
les administracions a complir la voluntat popular i acatar les decisions
de la justícia. Això darrer es demana atesa la possibilitat
que les administracions presentin un recurs de cassació davant del
Tribunal Suprem que postposaria l’aplicació real de la sentència.
També es va decidir estudiar la possibilitat de presentar una denúncia
per delicte ecològic i prevaricació contra les autoritats
municipals i metropolitanes que han permès el funcionament il·legal
de l’abocador del Garraf durant tots aquests anys. La Coordinadora recorda
que l’Ajuntament de Gavà ja ha estat querellat per la fiscalia del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per presumpte delicte
contra el medi ambient, entre d’altres coses per permetre el funcionament
de la depuradora de ca n’Espinós sense llicència municipal
d’activitats.
Segons la Coordinadora, queda totalment clar que l’abocador
és il·legal, i que les administracions s’han saltat la llei
durant 27 anys. Les sentències desemmascaren el doble llenguatge
de les administracions municipals i metropolitanes, que si d’una banda
publicitaven fa pocs mesos la restauració de l’abocador, d’altra
estaven permetent el desenvolupament d’activitats il·legals al territori.
|
04/01/01
tornara l'índex |
El Parlament
es pronuncia en contra de PHN, decret eòlic i ENRON
Des de l'AEEC volem manifestar la
nostra alegria pel pronunciament del Parlament contrari al PHN, la instal·lació
de la tèrmica d'ENRON i el decret eòlic per part del Parlament.
Aquest fet fa que les demandes i posicionaments que hem promogut i que
hem ajudat a impulsar des del principi han estat assumides finalment pels
representants polítics. La votació desfavorable a CiU ha
provocat unes declaracions del Conseller que volem valorar des de l'AEEC.
El mapa eòlic
Segons les declaracions, el Departament
de Medi Ambient revisarà el mapa eòlic, se'n exclouran els
futurs parcs naturals i es posaran criteris més restrictius a la
resta de zones.
L'opinió de l'AEEC és
que es tracta d'una decisió encertada i recull alguna de les demandes
que des de l'AEEC hem fet des de l'inici del debat sobre la ubicació
dels parcs eòlics i que ha estat recollida en les al·legacions
que hi vam presentar. Malgrat tot és una decisió clarament
insuficient; més encara després del pronunciament en contra
per part del Parlament i el posicionament desfavorable d'institucions com
el Síndic de Greuges, les universitats...
Des de l'AEEC creiem que el que caldria
ara seria aturar tot el procés i obrir un nou debat on s'incloguessin
representants socials, partits polítics i altres parts implicades
i en el qual no s'exclogués, com fins ara, les entitats ecologistes
de l'AEEC que ens hem vist marginades de bon principi, tot i que cada cop
més les nostres posicions es veuen refrendades socialment. D'aquest
debat hauria de sortir un mapa eòlic de consens.
En aquesta línia, cal recordar
que el govern ha intentat aprovar el mapa eòlic ignorant els informes
dels propis tècnics del DMA que deien a data d'abril de 2000 que
es podien assolir 1200 MW de potència en parcs ubicats fora de zones
d'interès natural: PEINS, corredors biològics, zones importants
per les aus... quan els objectius de la Generalitat pel 2010 era de només
1000 MW.
La central d'ENRON
Pel que fa a la tèrmica de
Móra la Nova, des de l'AEEC no podem fer menys que congratular-nos
de la decisió d'ENRON (si l'empresa la confirma) de retirar el seu
projecte de central tèrmica de Móra la Nova. No obstant,
hem de tenir present que a Catalunya hi ha projectades tres centrals més
de gas de cicle combinat: 800 MW a Sant Adrià del Besòs i
dues de 400 i 420 MW al polígon industrial de Tarragona i que la
mateixa empresa i el Conseller han expressat que el que es farà
serà simplement trobar una nova ubicació.
Si bé és cert que la
tecnologia de cicle combinat i gas natural és la menys contaminant
de les tecnologies que usen combustibles fòssils, no deixen de ser
fàbriques de gasos hivernacle i altres gasos contaminants, la qual
cosa ens fa rebutjar-les sinó es dóna simultàniament,
un tancament d'altres centrals tèrmiques existents. Un altre cop,
doncs, ens veiem amb l'obligació de demanar l'obertura d'un debat
sobre el futur energètic de Catalunya on no s'exclogui cap interlocutor
social.
El PHN
Finalment, volem donar també
el nostre suport a la decisió d'oposar-se al PHN. Malgrat tot, cal
valorar que en aquest cas, la Generalitat ha actuat a contracor i sense
cap altra alternativa després del pronunciament popular i la contestació
que ha sofert des de les seves pròpies bases a les comarques de
l'Ebre. |
23/02/01
tornar
a l'índex |
Manifest Evitem
l'extinció dels Awá
Com ja ha denunciat molts cops Survival International,
existeix un complot internacional de la societat occidental contra tots
els pobles indígenes del planeta, ja que ells representen una idiosincràsia
aliena al consumisme i a la tecnociència, i per altra banda, són
propietaris d'alguns dels territoris encara no expoliats pel depredador
patriarcat occidental. Un dels exemples més emblemàtics és
el dels Awá (Brasil), un dels últims pobles nòmades
caçadors-recol.lectors de tota Amèrica. Alguns d'ells són
no contactats, és a dir, que mai no han tingut contacte amb l'home
blanc. Aquest és el comunicat de Survival International, un crit
a l'acció.
A menys que el govern brasiler, el Banc Mundial i CVRD
prenguen mesures urgents per a solventar els problemes que ells mateix
han creat, els indígenes no contactats Awá podrien prompte
ser exterminats.
El projecte Carajás
En l'any 1982, el govern brasiler i la seva companyia
minera CVRD, varen rebre més de 800 milions de dòlars del
Banc Mundial i la Unió Europea per a explotar els dipòsits
de mineral de les muntanyes Carajás. Una condició que el
Banc Mundial va imposar per a la concessió del préstec era
el reconeixement oficial per part del govern brasiler de tots els territoris
indígenes afectats pel projecte Carajás, amb la demarcació
de les seves fronteres per la FUNAI, l'agència governamental per
a assumptes indígenes. Quasi dues dècades després,
i a pesar de la disponibilitat d'aquests fons, els Awá, a l'estat
Maranhâo, encara esperen el reconeixement dels seus drets territorials.
La demarcació ha estat bloquejada en gran part per polítics
i empresaris, alguns dels quals tenen latifundis en terra Awá. El
retard en la demarcació ha deixat la terra indígena sense
protecció, provocant la invasió massiva d'aquesta i la seva
devastació per part de fusters, ranxers i colons. I el que és
encara pitjor: grups Awá han estat atacats i assassinats a mesura
que s'intensificava la rapinya de les seues terres i els seus recursos.
Ja hi ha 276 propietats en l'àrea Awá, en el centre de la
qual s'han denunciat extenses invasions. Bona part d'açò
ha ocorregut a partir de 1990, tot i que el projecte de protegir les terres
indígenes fou establert per la FUNAI i la CVRD molts anys abans.
Survival té por que el govern puga intentar reduir la grandària
de àrea Awá, que originàriament comprenia 247.000
hectàrees. És crucial que tota la seva terra siga reconeguda:
el territori Awá és fonamental per a ells (com ho és
per a altres pobles indígenes) i és necessari per a que sobrevisca
el mode de vida nòmada.
Grups vulnerables
Per afegitó, l'àrea Awá és
d'una importància crítica ja que aplega dues àrees
indígenes, la Carú al sud, i el Alto Turiaçu al nord,
on viuen altres Awá. Existeixen clares indicacions de que l'àrea
Awá està habitada per grups no contactats que, d'acord amb
empleats locals de la FUNAI sumarien al menys 50 persones. Aquestos grups
són extremadament vulnerables. En desembre de 1998, d'un grup de
10 Awás no contactats, 6 moriren, probablement per malalties
transmeses per no indígenes. Els supervivents habiten ara l'aldea
Juriti, amb altres famílies Awá. Els Awá contactats,
així com caçadors no indígenes, han informat d'avistaments
regulars de menuts grups Awá no contactats en els últims
10 anys.
Nòmades caçadors
Els Awá són un dels últims pobles
nòmades caçadors recol·lectors de Brasil. En 1950
tenien una població estimada en 800 individus. Avui no arriben als
400, dels quals uns 150 no han estat contactats. Estan molt dispersos;
antany, ocupaven als menys quatre territoris indígenes en Maranhâo.
Es creu fa dos o tres segles eren agricultors que es varen veure forçats
al nomadisme per sobreviure a les onades de colons portuguesos i brasilers
que envaïen les seves terres. Ara viuen en menuts grups mòbils
que es desplacen d'un refugi a altre en la selva amazònica. Cacen
animals com el tapir, el pecarí i els micos, i recol·lecten
fruits i nous, especialment de la palmera babassu. Quasi tots els Awá
que han estat contactats i viuen en aldees són supervivents de brutals
massacres.
El govern de Brasil, la CVRD i el Banc Mundial són
culpables de la violència tant de la Constitució brasilera
com de la directiva operacional sobre pobles indígenes del Banc
Mundial, al ignorar els drets territorials dels Awá. Aquesta inoperància
ha provocat la mort d'un número desconegut d'Awá no contactats,
i la invasió d'una gran part del seu territori. Survival demana
el reconeixement i protecció immediats del seu territori, l'única
esperança de supervivència per als últims indígenes
nòmades de Brasil.
més informació: Amazònia - Assemblea
de Solidaritat amazonia.sodepau@nodo50.org |
09/03/01
tornar a l'índex |
Oposició
a l'abocador de Collserola
El Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat valora
molt positivament que el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant
Cugat, Jordi Ferrés, hagi mostrat el seu rebuig a la ubicació
d'un abocador metropolità de residus municipals a la pedrera Berta,
a la Serra de Collserola, el dimecres passat a la reunió de l'òrgan
gestor del Parc.
Aquest abocador està previst dins del perímetre
de protecció del Parc de Collserola. Per aquesta raó l'Entitat
Metropolitana del Medi Ambient (EMMA) va iniciar els tràmits per
a modificar a la baixa els estatuts de protecció del Parc que, lògicament,
no permeten l'abocament de residus dins del seu perímetre. El Grup
de Natura, la Federació d'Associacions de Veïns de Sant Cugat
i altres grups de l'Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC),
així com l'ajuntament d'El Papiol, van presentar al.legacions contra
aquesta iniciativa al mes novembre passat, per entendre que un espai protegit
no és el lloc per un abocador metropolità de residus, a banda
d'esgrimir altres arguments jurídics
i tècnics.
Confiem que aquest sigui el primer pas per a que l'Ajuntament
de Sant Cugat reprengui l'oposició a l'abocador que va arribar a
anunciar l'exalcalde Joan Aymerich a la fi del seu mandat, i treballi colze
a colze amb l'ajuntament d'El Papiol en aquesta oposició.
De la mateixa manera que en relació al Pla Hidrològic
Nacional s'està demanant a les administracions una nova política
de l'aigua, es fa imprescindible treballar per una nova política
de residus. Els transvassaments no són la solució dels dèficits
hídrics, sinó una gestió més responsable basada
en l'estalvi. De la mateixa manera, els abocadors no són la solució
als problemes dels residus, sinó la reducció, la reutilització
i el reciclatge.
En aquests moments l'EMMA no està complint amb
els compromisos de reducció i recuperació del Pla Metropolità
de Gestió de Residus, la Generalitat incompleix el Programa de Gestió
de Residus Municipals de Catalunya i el Partit Popular ha aturat el desplegament
del projecte Residu Mínim a Sant Cugat. Totes tres administracions
incompleixen la Llei 6/93
Reguladora de Residus.
El Grup de Natura seguirà treballant per un nou
marc de protecció de Collserola i per una nova política de
residus.
Sant Cugat del Vallès, 9 de març de 2000
més informació: almussaima@yahoo.com |
07/03/01
tornar a l'índex |
20è
aniversari de l'ANG
El 24 de març de 1981 es
va crear el Centre d'Estudis Naturalistes de de Girona, bressol de l'actual
Associació de Naturalistes de Girona. Des de llavors han passat
20 anys i l'entitat ha evolucionat al ritme que ho feia la societat. La
passió per la natura ha donat lloc a l'ecologisme compromés
amb un canvi social. L'ANG és avui una entitat ecologista sòlida
i reconeguda. La influència dels seus 20 anys d'existència
està recollida en l'hemeroteca gironina i, sens dubte, es noten
en la sensibilització de l'opinió pública local..
Dels 450 socis de l'entitat, col·laboren
permanentment 52 persones organitzades en comissions, que son recolzades
per una secretaria administrativa, una oficina jurídica que tramita
les denúncies dels socis i una oficina de premsa que en fa la divulgació.
A banda d'aquesta estructura l'ANG, disposa d'una oficina tècnica
independent que realitza projectes ambientals pròpis i externs on
hi col·laboren molts professionals de camps que van des de la biològia
a l'arquitectura. I també del Grup d’Educació Ambiental
que porta el medi ambient a bona part de les escoles de les comarques gironines.
La Junta Directiva, que està presidida pel geòleg Jordi Ferrer,
està formada per 11 persones. En aquests 20 anys d’existència
l’ANG ha donat a llum altres grups, coordinadores i plataformes cíviques
com a fòrmules d'implicació ciutadana. Alguns com la Plataforma
Mou-te en bici estan plenament consolidats, d'altres com el grup
universitari Univerd o SOS boscos, formen part de l’historia.
Per celebrar aquest aniversari,
durant l’any 2001 l’Associació de Naturalistes de Girona ha preparat
un programa especial d’actes, dels qual cal destacar el cicle de conferències
Catalunya
al 2050, on es farà una prospectiva de com pot ser el nostre
país d’aquí a 50 anys, l’exposició sobre
20 anys
d’ecologisme a Girona i un extens programa d'activitats per aquesta
primavera. Durant aquest any també preveiem posar en marxa projectes
importants com el Centre de Projectes i Recursos Energètics o el
portal ecologistes.net a internet. Vol ser un any ple d’activitats
interessants que culminarà amb la celebració a Banyoles de
les tradicionals Trobades Naturalistes i Ecologistes de Catalunya.
Per iniciar aquest calendari, es
farà una trobada festiva de socis i simpatitzants que han col·laborat
al llarg d’aquests anys el 24 de març al pati de l'associació
(antigues escoles de Sant Daniel). Esperem l'assistència de tothom.
Hi haurà dinar, teatre i música i activitats per a petits
i grans des de les 10 del matí al pati de l'associació.
Més informació: Portaveu
ANG 606005165 |
19/02/01
tornar a l'índex |
El GOB presenta
l'Informe: Dades urbanístiques i ambientals de l'any 2000
El fort ritme de la construcció aboca les Illes
a un col·lapse ambiental
Les xifres que aquests darreres setmanes s'han conegut
o publicat sobre dades de creixement urbanístic i turístic,
consum energètic, producció de residus, etc. del 2000 a Mallorca,
posen de manifest la delicada situació ambiental i urbanística
de la nostra illa.
Tots els indicadors ambientals deixen clara una conclusió:
Mallorca avança cap a un col·lapse ambiental i urbanístic,
seguint el procés de degradació accelerada iniciat l'any
1994. Es necessari prendre mesures fortes i urgent per frenar aquesta tendència.
Vet aquí el resum d'aquestes dades:
· L'any 2000 supera la mitjana dels anys 70 quant
a construcció turística i residencial
· Palma, no només manté el fort
ritme de creixement, sinó que l'ha incrementat de forma espectacular.
· L'edificació dins el sòl rústic
experimenta un augment notable, just superat per l'any 1996
· El planejament urbanístic vigent segueix
essent super-desenvolupista
· Seguim creixent en places turístiques
· D'altra banda l'aeroport de Palma segueix batent
un nou record
· Com a conseqüència de tot això,
el consum de recursos naturals, la producció de residus, la taxa
de motorització,... no aturen de créixer i de batre records:
- El consum energètic augmenta un 5,6
%
- La producció de residus han crescut en un 5%
- El consum d'aigua potable ha experimentat s'incrementa
en un 5 %
- Un 30 % de l'aigua potable prové de plantes
dessaladores
- La taxa de motorització és la més
alta d'Europa
L'expansió turística i immobiliària
és tan exagerada en aquests moments que no només està
posant en perill els nostres recursos naturals sinó que també
està provocant la degradació del propi producte turístic
i sobretot la pèrdua de qualitat de vida.
La situació que aquestes dades descriuen, exigeix
per part de les distintes administracions, actuacions més contundents,
amb l'objectiu no només de protegir territori, sinó de reduir
el ritme de creixement de la construcció turística i residencial.
Aquest informe també inclou propostes d'actuacions, dirigides a
les tres administracions competents en temes d'urbanisme, ordenació
del territori, i medi ambient.
Per més informació:
mail: info@gobmallorca.com
també podeu consultar l'informe |
18/03/01
tornar a l'índex |
Concentració
1r aniversari de la consulta sobre el deute extern
Diumenge 18 març 2001
12:00 hores
Plaça de Sant Jaume (Barcelona)
Farem una festa-concentració d'aniversari, on celebrarem
que fa un any es va fer un gran acte de democràcia participativa
i denunciarem que el Govern no escolta l'opinió de més d'un
milió de ciutadans i ciutadanes.
El Deute Extern és una de les principals causes
de la situació de dependència i pobresa en què viu
la població dels països del Sud. Aquests països han pagat
ja, en concepte d'interessos, una xifra dues vegades superior als préstecs
rebuts.
Ara fa un any de la Consulta Social. 1.087.792 ciutadans
i ciutadanes es van expressar lliurement sobre l'Abolició del Deute
Extern. D'aquells, 514.072 ho van fer a 212 municipis de Catalunya. El
98% va votar a favor d'aquesta cancel·lació total, de manera
que els diners alliberats es dediquessin al desenvolupament social de les
seves poblacions empobrides. La resposta del Govern ha estat el Pla director
de cooperació, que només preveu una cancel·lació
del 4% en els propers 4 anys. Tot i això, el deute segueix creixent
ja que els seus interessos són superiors al percentatge cancel·lat.
D'altra banda, aquest Govern reacciona a un dels efectes del Deute Extern,
la immigració, amb una nova Llei d'estrangeria que pretén
frenar l'arribada de les víctimes d'una situació mundial
injusta.
Un any després de la Consulta Social, i per recordar-li
al Govern que encara esperem un gest decidit per a la cancel·lació
total del Deute Extern, volem fer un enviament massiu de postals.
Aquestes postals-recordatori s'aniran recollint arreu
de Catalunya i se'n farà una tramesa conjunta des de la Plaça
Sant Jaume de Barcelona, on s'instal·larà una urna gegant
perquè el govern la vegi bé. Explicarem que ha passat aquest
any, d'una manera simbólica, divertida i reivindicativa.
Veniu el 18 de març i envieu la vostra postal !!!
Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern
(XCADE)
C/ Princesa 6, principal - 08003 Barcelona
Correu electrònic: oficina@rcade.org - Web: http://www.rcade.org
Tel: 93 268 38 50 - 93 310 69 04 - Fax: 93 315 13 28
Col·laboració econòmica: compte
corrent 2100-0647-98-0100855161 |
|