Quina és l’estratègia del Pla d’energia envers les centrals nuclears?


Què diu la Generalitat
 Que diem Ecologistes de Catalunya
El Govern de la Generalitat de Catalunya no té competències per dur a terme aquest tancament, que cal abordar a nivell de tot l’Estat espanyol. En tot cas es pot prendre una posició política.

El Pla, però, proposa una estratègia de tancament de les centrals nuclears catalanes basada en la disminució progressiva del pes de la producció nuclear (que passa del 55,8% de la producció elèctrica el 2003 al 35% el 2015), que permeti fer front al seu tancament efectiu a partir de l’any 2024 amb les menors repercussions ambientals i econòmiques possibles. Aquest model és similar al que s’ha adoptat en altres països, com Alemanya.

En qualsevol cas, cal garantir que, en el període de transició, els
programes de manteniment d’aquestes centrals siguin els adequats per assegurar el seu correcte funcionament.

Què passaria si les tanquéssim ara?
  • El problema principal de les centrals nuclears és que generen residus de llarga durada.
  • Per altra banda, el problema del seu tancament és que la seva substitució només és possible fer-la de forma efectiva amb tecnologies que generen emissions contaminants a l’atmosfera. Per tant, cal mesurar bé els avantatges i els inconvenients del seu tancament.
  • El Pla valora les possibilitats de tancament immediat de les centrals nuclears catalanes. Aquesta possibilitat, atesa la dependència actual d’aquesta font energètica a Catalunya, suposaria la construcció de 10 grups de cicle combinat addicionals, tindria repercussions molt importants pel que fa als costos de l’electricitat i suposaria incrementar en més de 9 milions de tones les emissions actuals de CO2 a Catalunya. Per tant, passaríem del 65% actual al 101% d’excés d’emissions respecte de les de 1990.
 Més falsedats i més enganys, el Pla manté pràcticament sense variació la participació en la generació d’energia primària consumida procedent de les nuclears (passant de 6419,8 ktep el 2003 a 6369,2 ktep el 2015). Ens volen enganyar perquè quan ens parlen de disminució progressiva del pes de la producció elèctrica en realitat ens diuen que com la generació s’ha d’incrementar per cobrir la demanda creixent, la generació nuclear, evidentment, baixarà la seva quota de participació tot i que generi la mateixa quantitat d’energia.

Tant el propi Pla de l’Energia en les seves consideracions preliminars (veure capítol “motivació”, pp. 169-170), com la legislació de la UE o els pactes del Tinell,  coincideixen en assignar la màxima prioritat a la reducció del consum total d’energia. Si no reduïm el consum serà impossible acomplir amb el protocol de Kyoto i trencar amb la dependència dels combustibles fòssils i de l’energia nuclear. L’UE reconeix que l’estalvi energètic és imprescindible per acomplir Kyoto i per convertir la Unió Europea en l’espai econòmic més competitiu i dinàmic del món d’aquí al 2010” (Estratègia de Lisboa).

Mantenir en funcionament les nuclears durant una vida útil de 40 anys (quant la mitjana europea és de 22 anys), tal com planteja el PEC, respon a l’estratègia d’augmentar les probabilitats d’accident nuclear en comptes d’impulsar enèrgicament la implantació de fonts renovables i l’estalvi i eficiència energètics.