| Què
diu la Generalitat |
Que
diem Ecologistes de Catalunya |
| El
Pacte del Tinell acorda establir mecanismes que evitin la
construcció de línies d’alta tensió fins que
s’hagi finalitzat el nou Pla energètic de Catalunya, excepte les
que siguin valorades com a imprescindibles per a la implantació
de transport ferroviari. No preveu que no s’hagin de fer línies
d’alta tensió sinó que cal esperar al Pla. El Pacte per la competitivitat diu que cal procedir a la “interconnexió amb les xarxes espanyoles i europees amb vista a garantir el subministrament en cas de problemes en la xarxa pròpia”. La línia i la interconnexió amb França és necessària pel conjunt de motius següents: alimentació del TAV, qualitat i seguretat del subministrament a Girona, fiabilitat del sistema elèctric i possibilitat d’instal·lació d’energia eòlica. El Pla de l’Energia preveu la interconnexió amb França però no analitza els traçats possibles. Un cop decidida la conveniència de la interconnexió, l’opció de traçat que definitivament es decideixi ha de ser aquella que ofereixi els impactes menors. |
L’alimentació del TAV no
precisa 400 Kv. De fet l’AVE Madrid-Sevilla funciona a 220 Kv i
determinats trams del Madrid-Lleida també ho fan amb aquesta
tensió. Cal que l’alimentació al TAV estigui dimensionada
de forma molt precisa a les seves necessitats reals i el que no es pot
acceptar és una interconnexió de 400 Kv a doble circuit
que de passada servirà per al TAV. La qualitat del subministrament a les comarques gironines no té res a veure amb les línies de transport sinó únicament amb les de distribució, tal com diu la pròpia conselleria de Treball i Indústria. La mala qualitat d’aquest subministrament es deu a que l’empresa que n’ha de tenir cura (FECSA-ENDESA) no ha destinat els recursos suficients per al seu manteniment. Tampoc és cert que aquestes línies tinguin cap utilitat per la cobertura de demandes extremes ja que per exemple per cobrir la demanda punta de l’any 2004 (2 de març) no es va recórrer ni a un sol Kw procedent de les interconnexions, és a dir, les quatre línies internacionals ja existents no varen servir per res. La vulnerabilitat és una característica intrínseca dels sistemes elèctrics basats en la generació centralitzada i les línies de transport. Els fets ens mostren que països molt interconnectats com Itàlia i França (l’any 2001) o Suïssa (darrerament) han patit greus apagades. Cal concloure, per tant, que l’augment d’interconnexions no és una garantia de seguretat. Respecte a la funció d’evacuació de l’energia generada per parcs eòlics, resulta paradoxal que ja s’hagin previst les línies elèctriques quan encara no s’ha planificat quants, de quina potència i a on s’instal•laran aquests parcs eòlics. El que sí suposaran aquestes línies internacionals és per una banda la potenciació de la generació nuclear francesa i per altra l’ajornament indefinit en el canvi de model energètic que necessitem per garantir la nostra qualitat de vida en el futur. Totes aquestes hipotètiques necessitats no són altra cosa que matusseres excuses per tirar endavant un projecte que té una finalitat real inconfessable: servir als interessos econòmics del lobby elèctric europeu. |