| Què
diu la Generalitat |
Que
diem Ecologistes de Catalunya |
| El
fet que el Pla suposi un balanç equilibrat entre
producció i consum elèctric no vol dir que puguem
prescindir de les interconnexions. Per començar, el balanç equilibrat ho és de forma mitjana, però no té perquè ser-ho puntualment. Aquesta és una característica intrínseca dels sistemes elèctrics. Els sistemes elèctrics més interconnectats són més segurs. La interconnexió elèctrica amb l’exterior té molts avantatges: 1.- Fiabilitat del sistema: com més interconnexió més energia d’auxili. 2.- Ampliació del mercat: capacitat de les empreses catalanes d’importar i d’exportar electricitat a preu competitiu, ja sigui convencional ja sigui renovable. 3.- Augment de la producció renovable autòctona, per exemple l’eòlica que s’ha d’aturar en moments puntuals per falta de demanda. L’EWEA (Associació Eòlica Europea) reclama una major interconnexió europea per poder augmentar la capacitat de producció. 4.- Millora de la seguretat del subministrament a la zona de Girona i del TAV, que sense aquesta interconnexió quedaria alimentada amb antena, amb el consegüent risc d’apagada. La interconnexió internacional ha de ser en alta tensió. Les pèrdues d’electricitat en el transport són més grans com més baixa és la tensió. Una reducció a la meitat de la tensió comporta multiplicar per quatre les pèrdues. |
Bàsicament
per oferir més possibilitats de negoci al lobby elèctric
europeu i en aquest cas a les multinacionals EDF
(Élécticité de France) i REE (red eléctrica
de España). Malgrat el que esmenta el Pla Energètic, les línies d’interconnexió no responen a cap necessitat real del sistema elèctric de l’estat espanyol (lamentablement no podem parlar de sistema elèctric català perquè tècnicament no existeix) ja que aquest ha estat excendentari durant l’any 2004 i no s’han utilitzat les interconnexions ja existents. Per altra part, els fets demostren que un elevat nivell d’interconnexió no és tampoc una garantia de seguretat ja que països molt interconnectats com Italia (importa més del 16% de l’energia elèctrica) o més darrerament Suïssa, han patit interrupcions de subministrament de gran magnitud. Tampoc és cert que aquestes línies tinguin utilitat per la cobertura de demandes extremes ja que per exemple per cobrir la demanda punta de l’any 2004 (2 de març) no es va recórrer ni a un sol Kw procedent de les interconnexions (és a dir, les quatre línies internacionals ja existents no varen servir per res). El mateix president de Red Eléctrica de España (és l’empresa que s’ocupa de la xarxa de transport elèctric) reconeix que les interconnexions no poden servir per cobrir demandes extremes ja que les condicions climatològiques que les ocasionen afecten també al país veí el qual precisarà de tota l’energia elèctrica disponible. Diuen des de la Unió Europea que garantiran major competitivitat i un abaratiment dels preus quan en realitat a l’Estat Espanyol les empreses Red Eléctrica s’ha convertit en els darrers anys en un autèntic monopoli del transport elèctric (amb més del 90% de les línies de transport sota el seu control) i Endesa i Iberdrola en el dupoli de la generació (aporten més del 70% de l’energia elèctrica al “pool” elèctric espanyol)i quan sabem que paísos molt interconnectats com Portugal o Italia paguen les tarifes més cares de la UE. Les interconnexions no garanteixen una situació de lliure competència sinó que mantindran una situació monopolística molt semblant a l’actual. La única empresa “proveïdora” que pot accedir al mercat de l’Estat Espanyol a través de les interconnexions és Éléctricité de France (EDF). No creiem que la construcció de noves interconnexions aconsegueixi superar aquesta situació de domini ja que de totes maneres, tal com reconeix la Comissió Europea, qualsevol altre generador que desitgi exportar electricitat a l’Estat Espanyol té que fer-ho a través de la xarxa de transport i interconnexions gestionada per RTE, filial d’EDF. Fet que disminueix la viabilitat econòmica de la seva oferta perquè EDF/RTE aplica tarifes o recàrrecs als usuaris de la seva xarxa de transport. El PEC ignora per complet la possibilitat d’utilitzar la producció d’hidrogen (que després es podria utilitzar com a combustible per al transport tant de persones com de mercaderies) com a forma d’aprofitar l’excés de producció d’energia eòlica. En lloc d’aquesta alternativa, plenament sostenible, prefereix construir grans interconnexions per exportar l’energia elèctrica. L’alimentació del TAV no precisa d’interconnexions a 400 Kv. De fet l’AVE Madrid-Sevilla funciona a 220 Kv i determinats trams del Madrid-Lleida també ho fan amb aquesta tensió. Cal que l’alimentació al TAV estigui dimensionada de forma molt precisa a les seves necessitats reals i el que no es pot acceptar és una interconnexió de 400 Kv a doble circuit que de passada servirà per al TAV. La qualitat del subministrament a les comarques Gironines no té res a veure amb les línies de transport sinó únicament amb les de distribució, tal com diu la pròpia conselleria de Treball i Indústria. La mala qualitat d’aquest subministrament es deu a que l’empresa que n’ha de tenir cura (FECSA-ENDESA) no ha destinat els recursos suficients per al seu manteniment. |